El passat 21 de juliol d'aquest 2007 vaig anar a la primera
lan party de la meva vida al BEC de Bilbao situat molt aprop de Barakaldo. Però no hi vaig anar a jugar, ni a fer modding, ni a portar el meu P4 al límit de la seva capacitat. Vaig anar , quasi exclusivament, a veure un esdeveniment concret dins de la
Euskal Encounter 15; la
Retroeuskal on els ordinadors de 8 i 16 bit encara tenien vida, pocs aficionats i moltes, moltes ganes.
Era d'esperar que la resposta no fos multitudinària, però el seu públic semblava, i de segur que ho era, molt fidel i nostàlgic dels primers ordinadors d'ús domèstic que van entrar a moltes cases espanyoles. MSX, Amstrads diversos i en especial en aquesta quinzena edició, pel seu 25è aniversari, els
Spectrum de
Sir Clive Sinclair estaven preparats, en un estat envejable de conservació, per ser recordar-nos, en plena new-gen en ebullició, que van ser les màquines dels nostres somnis ara ja fa uns anys.
De petit vaig tindre un Spectrum 128K +2 que em varen portar els reis en un pack amb la pistola i tot. Allò va ser massa. Passava de la meva primer consola, la
Atari 2600 Junior, a tot un ordinador. De l'època és clar. Parlem dels anys en els què jugàvem amb poques K de memòria, esperàvem més d'un quart d'hora per carregar un joc des d'una cinta i amb músiques que no passaven d'uns quants
beeps beeps que sortien per l'altaveu del nostre televisor mono. Ara ens costa de creure que juguéssim amb tant poca cosa i de ben segur no jugarem més amb aquests sistemes. Però encara queden, a mode d'Asterix dels ordinadors, com un petit reducte d'usuaris resistents a l'imperi de les noves tecnologies, entusiastes que juguen, participen en comunitats activament i creen jocs i software per aquelles màquines. I molts dels jocs que vaig poder veure eren d'una gran qualitat com el
sokoban.
Com ja us he dit, no havia estat mai en una party i el primer que em va cridar l'atenció quan recollia l'acreditació per entrar va ser la magnitud de l'esdeveniment. Prop de 4000 persones omplien una de les sales del
BEC (Bilbao Exhibition Center) ja des del divendres dia 20. Us deixo unes imatges perquè pugueu tindre una panoràmica de la concentració.
I abans d'entrar a la Retroeuskal vaig donar-me una volta per veure l'ambient que s'hi respirava. Gent jugant a
MMOPRG a dojo, altres amb consoles i televisors de plasma o TFT de grandàries escandaloses i uns pocs treballant amb alguna eina d'edició 3D o de retoc fotogràfic. I res millor que unes imatges per deixar-vos constància que allò era una festa.
Un acabada la inspecció general del centre, era l'hora d'entrar a l'espai que tenia reservada la retroeuskal. I la sensació va ser la contrària que a l'entrada. Vaig pensar que era un espai molt petit. El centre, i la mateixa party, obria el divendres, però era dissabte al matí i encara s'estaven acabant algunes coses. Retocs fora de lo normal. Era el moment de donar un cop d'ull a tot el maquinari que hi havia exposat.
L'estat de conservació dels ordinadors i perifèrics exposats era envidiable, tenint en compte que la majoria d'aparells tenien ja 20 anys o més. I l'efecte nostalgico--llacrimós va fer aparició. No vaig plorar, però al veure aquells ordinadors em va vindre una enorme sensació de nostàlgia i de "jo també en vull un i faré que l'Spectrum mai mori". Al diumenge, aquesta sensació, ja havia desaparegut...I res millor que unes imatges perquè veieu els ordinadors i l'aspecte general del raconet de la RetroEuskal.
Acabada la inspecció inicial tocava donar un cop d'ull a tot el material que havien recollit per conmemorar el 25è aniversari de l'spectrum, molt material, variat i en molt bon estat. Només va faltar el prototip de vehicle
C5 que va dissenyar en Sinclair tot i que els organitzadors, segons em van dir, havien intentat portar. Llàstima. Inspecció, museu i alguna partideta va ser el que vaig fer durant una hora aproximadament.
Era l'hora de la primera ponència, xerrada o taller. La feia en Eduardo Mena de la Universitat de Saragossa i es titulava
“Mira a tu retroordenador con buenos ojos (y oídos): Salidas de audio y vídeo". Com us podeu imaginar, el tema central era explicar com funcionava el so i el video d'aquells retroordinadors i com millorar aquestes prestacions.
Una llàstima va ser el problema, durant el transport, que va tindre en Matthias Hüsch, el següent en xerrar. El seu taller titolat
“SYMBiFACE 3: CPC + Ethernet = CPC on Internet!!” va quedar reduït a la mínima expressió ja que el prototip d'Ethernet per a CPC se li havia destrossat en el viatge.
Amb tot ja era hora de dinar i varem anar a donar una volta per
Barakaldo. A la sortida del recinte, una noia amb patins ens va donar un petit paper amb publicitat d'una bar. Anem-hi. Era el bar la Jarra, que a meś, estava conduït per un xicot de Viladecans. D'aquí la nostra sorpresa quan, en demanar-nos què voliem, ho van fer amb un català correctíssim. Una anècdota més del viatge. Ja amb l'estomac ple, era el moment d'anar a les xerrades, organitzades aquest cop per la EuskalEncounter.
El plat fort, i de reconèixer que motiu principal de la meva visita, era la tertúlia que farien en Domingo Gómez (director i editor de MicroHobby i MicroManía) i en Primitivo de Francisco (redactor i expert en maquinari per a MicroHobby). Abans, però, vaig anar a la xerrada que feia en Ignasi Labastida (representat CC a Espanya) sobre les llicències de contiguts
CreativeCommons.
Eren les 19:00 hores passades i ja començava la conferencia principal del dia i la única de tot l'esdeveniment organitzada per la RetroEuskal. I que us puc contar. Imagineu-vos, batalletes dels redactors, com i per què aquella cosa etc. Va estar bé. I va ser una tertúlia molt i molt emotiva. Cap al final, en Primitivo, va ensenyar-nos una sorpresa, que ell mateix havia creat feia més de vint anys. Un Spectrum modificat per ell mateix, amb totes les necessitats que hom tenia en aquells primerencs anys. Joystick integrat, control de volum, cassette incorporat etc. Una meravella.
I fins aquí la meva estada a l'EuskalEncounter 15 i a la RetroEuskal. Una Party que no fa tant de soroll com la campus, però que te el seu públic i la seva pròpia identitat.
